Mujeres en Red
twitter
twitter


Fonèvol. Contre la discriminiació de les dones a les festes d’Alcoi

Visitas: 4004    Enregistrer au format PDF   

Introducció

Les festes de moros i cristians es celebren a Alcoi, al voltant del 21,22 23 i 24 d’abril, des de fa aproximadament 300 anys, la dona participa als "boatos” des de fa més de 25 anys, però actualment hi ha tan sols 6 dones festeres de ple dret entre 6000 festers. En 1997 i 1998 van entrar 3 dones a dues filaes.

A partir d’aquest any les filaes, seguint un efecte dominó, van tancar les portes a les dones, plantejant excuses com el rigor històric, la tradició, i l’aforament limitat de la filà, van reformar els seus estatuts i van instaurar la figura de les votacions individuals per a permetre l’accés de nous socis. Des d’aleshores cap dona ha pogut passar aquesta prova de foc.

Dins les filaes es fan votacions individuals per als fills i filles dels propis festers, en algunes si el nom és femení o no està clarament determinat el sexe el resultat de la votació es sempre negatiu. La festa l’organitza una entitat privada (Associació de Sant Jordi) d’Utilitat Pública, però que exerceix el dret d’admissió a nous socis i veta la seua entrada. Aquesta entitat té el suport moral i econòmic de l’Ajuntament d’Alcoi, que aprova la seua gestió.

Tota la regulació al voltant de la participació de la dona en la festa, que afecta més del 50% de la població femenina alcoiana actual i a totes les alcoianes que en el futur desitgen participar, l’han decidida els homes, unilateralment, i el resultat ha estat un llarg llistat de prohibicions antinaturals, retrògrades i irracionals. Al segle XXI pensem que la integració de la dona en la festa és fàcil: sols cal canviar l’actitud dels dirigents de la festa. Les festes del poble son patrimoni de tots, no només d’una minoria privilegiada: els homes.

Objectius

Fonèvol té com objectiu fomentar la participació de la ciutadania a la festa de moros i cristians d’Alcoi en plenes condicions d’igualtat, i aconseguir la plena integració de la dona dins les actuals estructures festeres, sense cap tipus de discriminació directa o indirecta. L’associació està formada per un col·lectiu de persones que vol treballar des del respecte, per la plena integració de la dona en les filaes, mitjançant les quals es desenvolupa la Festa d’Alcoi, perquè existeix una evident falta de respecte cap a la dona dins la festa, ja que és pràcticament impossible per a una dona participar plenament en totes les activitats de qualsevol filà : és una carrera d’obstacles en la qual mai s’arriba al final. El que es pretén és “normalitzar” el paper de la dona en la Festa sense enfrontaments ni mesures traumàtiques, ja que considerem que el problema s’ha de resoldre des d’una postura dialogant i conciliadora, però exercint una defensa ferma dels nostres drets com a ciutadans/ciutadanes.

Esperem que el breu resum cronològic de fets que us adjuntem siga del vostre interés, i que, des de la vostra situació, pugueu ajudar a denunciar públicament la discriminació de la dona a la festa d’Alcoi.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclaració al respecte.

Rebeu una salutació.

Gemma Ballester Pascual

Presidenta de Fonèvol

669823656

965338157 (oficina - matins)

966337226 (casa)

DOCUMENT RESUM FONÈVOL

Aquest resum és un recull d’esdeveniments que han anat marcant el pensament i el treball de les dones i els hòmens de Fonèvol. No és exhaustiu ni homogeni, però pot donar una visió general del tema que ens ocupa. Esperem que siga útil.

*.- El 19 d‘abril de 1979 les regidores Conxa Martínez i Mª Júlia Miró desfilen junt als seus companys regidors una nit de filaetes quan el Primer Tro de la Filà Llana les va convidar a abandonar la formació advertint-les que “La festa és per als homes, i les dones, a la vorera, a aplaudir.”

*.- A la dècada dels anys 80 els homes deriven la inquietud de les dones cap a ballets i boatos d’acompanyament dels càrrecs.

*.- Va ser a partir de 1998, any en què Nuria Martínez va entrar a formar part de la festa com “individu”, quan es van instaurar, per primera vegada, en la filà Alcodianos, les votacions per a aprovar l’entrada de nous socis. Però a més, se’ls exigeix als futurs membres:

1é - estar avalat per un terç dels individus de la filà per a ser soci, 2é - haver estat 5 anys com a soci, pagant una quota menor, i sense plens drets, 3r - que l’assemblea general de la filà vote a favor del seu ingrés, 4é - estar cinc anys sense dret a participar en els actes oficials (esquadres, dianes, etcètera).

Aquests tres requisits mai abans s’havien exigit per a ser “individu” d’una filà.

*.- 2000 Núria Bernabeu va ser expulsada de la Filà Judios per no pagar una quota que se li va exigir en passar de fester juvenil a individu. Aquesta quota no se li ha exigit a altres festers en les mateixes condicions. A ningú se li amaga que la vertadera raó de la seua expulsió és el seu gènere. Actualment no hi ha cap festera de ple dret a la Filà Judios. Des d’aleshores alguns membres de la seua família han patit el rebuig de la resta de la Filà.

*.- Posteriorment, a l’octubre del 2001, dues dones més van intentar entrar en la Filà Alcodianos. En tres ocasions van preguntar a la Junta Directiva les condicions necessàries per a formar part de la filà com “individu”. Només van contestar a la tercera comunicació ja que es va presentar mitjançant requeriment notarial. La seua resposta va ser explicar-los les quatre condicions mencionades anteriorment. Qualsevol home pot aconseguir la firma d’un terç dels membres de la filà fàcilment. Com elles no coneixen a un terç dels membres de la filà, no poden entrar.

*.- Des que va entrar la primera dona moltes de les filaes han rebut peticions d’ingressos de les filles dels individus. Davant d’aquest fet, algunes filaes obvien qualsevol reconeixement oficial de les xiquetes com a membres de la fila, els permeten vestir-se, però es neguen a cobrar-los als seus pares cap quota (exemple: fila Llana); altres filaes cobren la mateixa quantitat de diners als xiquets i a les xiquetes (“quotes” als xiquets i “donacions” a les xiquetes), però, encara que les quantitats són idèntiques, en el cas de les “quotes” queda constància de l’antiguitat del xiquet en la fila, mentre que en el cas de les “donacions” de les xiquetes no hi ha cap constància i els pares no poden reclamar cap antiguitat; en altres s’organitzen votacions al si de les assemblees de manera que les persones amb nom femení no entren i les persones amb nom masculí sí que entren (exemple: Abencerrajes i Aragonesos).

*.- El següent cas de desigualtat va ser el d’Hermínia Blanquer. Va complir, i actualment segueix complint, amb les seues obligacions festeres durant quatre anys, de forma que gaudia parcialment dels beneficis del fester, excepte en aquells casos en què els seus companys la pressionaven amb comentaris fins i tot escrits en la premsa i li impedien estar còmoda. Hermínia es va apuntar l’any 1998 i li va tocar esquadra l’any 2002. Va estar quatre anys pagant les quotes com la resta de companys de la filà. Un any abans que li tocara esquadra, la filà Navarros (a la que ella pertany) va votar democràticament que no hi havia cap problema en el fet que les dones participaren en l’esquadra. I onze dies abans de les festes de 2002 els Navarros van decidir privar-la de l’esquadra, amb la presència dels vicepresidents de l’Associació de Sant Jordi, en una assemblea.

• En l’assemblea van votar tots, inclosos els que no havien pagat la ‘fulla’. I si no pagues la ‘fulla’ en teoria no pots votar. • A més, es va votar una cosa ja votada un any abans. • A ningú no se li pot privar d’alguna cosa que ja s’ha aprovat. I unes setmanes abans la filà li va concedir l’esquadra a Hermínia. Els drets només es perden si l’individu no acompleix els seus deures i aquest no era el cas. • Finalment, qualsevol cosa que s’aprove després del ‘Mig Any’ s’aplicarà a l’any següent, no immediatament com va passar en aquest cas.

En aquella assemblea no es va votar directament si Hermínia feia esquadra, es va acceptar que les esquadres foren només d’hòmens o només de dones, que és una forma sibil•lina de prohibir les esquadres de dones ja que el número de dones de la filà està molt lluny de les onze que es necessiten per fer una esquadra. Hermínia no va fer l’esquadra a què tenia dret pel pecat de ser dona.

*.- abril 2003: Fonèvol promou una campanya per a que la gent utilitze confetti morat al llarg de les Entrades de Moros i Cristians per reivindicar la igualtat de les dones a les festes, i reparteixen enganxines amb el lema: « Xiquetes i xiquets, a la festa els mateixos drets»

*.- maig 2003 tres dones, associades de l’Associació de Sant Jordi, van anar a inscriure’s en la fila Navarros com a sòcies protectores, i ingressar en la llista d’espera per a entrar com a membres de ple dret a dita filà. En aqueix moment no va haver-hi cap dificultat. Els van informar que no era necessari entregar diners en aquell moment. Des d’aqueix moment es consideren sòcies protectores de la fila.

*.- juny 2003 les tres dones van anar a entregar els diners com a noves sòcies protectores. El “primer tro” i el “darrer tro” de la filà els van informar que la junta directiva havia decidit que, tant les tres (dones) com nou hòmens més que també havien sol•licitat l’ingrés, havien de passar per una votació, en una assemblea extraordinària, probablement en el mes de setembre, per a decidir si els admetien o no com a socis protectors. Aquest fet no s’ha donat mai abans en la història de la fila: que l’assemblea haja de decidir si unes persones poden ser sòcies protectores o no.

L’any anterior també per la mateixa època els socis que van anar a inscriure’s van passar a ser socis protectors directament sense un altre tramite a pesar que alguns d’ells també volien formar part de la llista d’espera per a ser individus de la fila.

Cal recordar de nou que les votacions per a entrar en una fila es van instaurar quan les dones van voler participar en la festa com a membres de ple dret, per a impedir-ho.

No es contempla en el reglament de la filà cap requisit per a entrar com a soci protector.

La Junta Directiva els va comunicar obertament que no està a favor de la presència de dones en la filà i van a paralitzar qualsevol nova incorporació, tant d’home com de dona.

Si no poden ser sòcies protectores no poden estar en llista d’espera. Si no poden estar en llista d’espera mai podran ser membres de ple dret.

Les decisions preses per la junta directiva de la fila perjudiquen les tres associades de l’Associació de Sant Jordi, vulneren els seus drets, constitueixen una discriminació per sexe i traeixen l’esperit i la vocació de la declaració de “Associació d’Utilitat Pública” que té la dita associació.

La fila decideix en diverses ocasions esperar que l’Associació de Sant Jordi regularitze la situació de les dones, això paralitza l’entrada de nous socis en la filà.

Resulten vergonyoses les manifestacions realitzades per l’anterior president de l’Associació de Sant Jordi (ASJ), en mitjans de comunicació i xarrades públiques ja que, aclareixen que “no existeix ‘Constitució’ alguna que canvie la seua forma de regir les festes” i... no ens oblidem que a aquest cos legal el segueix, d’acord, l’Estatut d’Autonomia, el Tractat d’Amsterdam, la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la recent Llei per a igualtat entre dones i hòmens. Hi ha un dret innegable que assisteix les dones a participar en peu d’igualtat amb els seus conciutadans barons.

És obligació dels poders públics eliminar els obstacles perquè la igualtat siga efectiva; els agents polítics, socials i institucionals són les vies de diàleg a fi de restaurar l’harmonia social, de manera que es puga establir mesures i terminis per a garantir la igualtat dels drets.

*.- març 2004: Fonèvol va organitzar la 1ª Jornada sobre la Dona en la Festa i presenta tres dones a majorals de l’ASJ que no ixen elegides. També es reuneix amb el govern municipal del PP, el Casal i el PSOE, reunions que no serveixen per a aproximar postures en cap dels casos.

*.- abril 2004: Fonèvol promou una campanya per a que la gent utilitze confetti morat per reivindicar la igualtat de les dones a les festes, i reparteixen enganxines amb el lema: « Evolució o extinció? »

*.- maig 2004: resolució del Síndic en favor de la igualtat a les festes: el Síndic li recomana a l’Ajuntament d’Alcoi que valore la legalitat de subvencionar i finançar les activitats de l’ASJ mentre continue obstruint la participació integral i plena de la dona en la Festa de Moros i Cristians, i que propicie i impulse decididament la integració progressiva, plena i igualitària de la dona en les Festes de Moros i Cristians.

*.- setembre 2004: presenta una moció a l’Ajuntament, que és rebutjada amb el vot en contra del PP, l’abstenció del PSOE i 4 vots a favor de l’Entesa i el Bloc. Fonèvol presenta una campanya per a demanar la implicació de les escoles a favor de la igualtat de les dones en la festa.

*.- octubre 2004: el Síndic declara hostil l’ajuntament d’Alcoi

.- Fonèvol convoca i resol un concurs de fotografia, i prepara una exposició amb les fotografies que es presenten al concurs.

*.- novembre 2004: l’Associació de Sant Jordi aprova la nova Ordenança per a regular la participació de la dona en la festa, la seua intenció serà posar encara més traves a participació de la dona en la festa. Cal matisar que la Junta Directiva i els òrgans de consulta i decisió d’aquesta Associació estan formats únicament per hòmens, i van a regir la participació, en el futur, de més del 50% de la població d’Alcoi en les seues festes, que són les dones, sense permetre que ni una sola dona pot opinar sobre el tema. El Casal aprova per tant una reforma del reglament retrògrada, amb separació de dones i homes a la festa. Pocs dies després la Filà Navarros rebutja l’entrada de les tres dones mitjançant una votació individual (mai fet fins ara) i secreta. Les dones rebutjades sol•liciten empar al Casal i a l’Ajuntament que vetlle pels seus drets com a ciutadanes. Totes dues sol•licituds tenen una resposta negativa per part dels dos organismes.

*.- gener 2005 Les tres dones rebutjades presenten una demanda al jutjat per tal d’anul•lar la votació Navarros, el judici se celebra al jutjat d’Alcoi al mes de setembre, aquesta demanda té com a resposta, en el mes de novembre, la sentència del jutge d’Alcoi que diu que la votació dels Navarros es va ajustar al reglament. Al mes de setembre sol•liciten a l’Ajuntament que vetlle pels seus drets com a ciutadanes.

*.- febrer 2005 Les tres dones rebutjades a la filà Navarros presenten una queixa particular al Síndic de Greuges sol•licitant que l’Ajuntament vetlle pels seus drets com a ciutadanes. A l’abril la directiva de la filà Navarros adreça una carta al Síndic per a justificar el seu comportament. Durant octubre el Síndic recomana a l’ajuntament d’Alcoi i a les Conselleries de Benestar Social, Turisme i Administració i Justicia que no faciliten ajudes al Casal mentre discrimine la dona. Aquestes tres Conselleries no fan cap cas de les seues recomanacions i a finals d’any el Síndic els notifica que informarà de la seua actitud a les Corts Valencianes. En novembre el Síndic declara hostil l’ajuntament d’Alcoi per segona vegada.

*.- març 2005 El Conseller de Justicia i Administracions Públiques, Miguel Peralta, declara, el 9 de marzo de 2005, sobre la exclusió de les tres dones, que “a ver si a estas tres mujeres no las quiere nadie por el follón que están armando; serían más fácilmente aceptadas si fueran más tranquilas: Uno no quiere en su casa a alguien que plantee problemas y menos en una filá;... su reivindicación puede ser justa, pero no es aceptable.” *.- Fonèvol rep el Premi de la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana i el Premi Amics de Joan Valls. També es publiquen articles i entreviste a la premsa local, provincial i de tot l’Estat. Molts pobles ens conviden a participar en esdeveniments relacionats amb les seues festes: invitació en maig de Petrer a Fonèvol pel seu 100 aniversari de l’Abanderada, invitació a festes de Benilloba que tenen lloc en agost. També rebem invitacions d’altres pobles les quals de vegades no podem atendre.

*.- abril 2005: Fonèvol promou una campanya per a que la gent utilitze confeti morat per reivindicar la igualtat de les dones a les festes, i repartiesen enganxines amb el lema: « On està la dona? »

*.- setembre 2005 Fonèvol presenta una campanya per a demanar la implicació de les escoles a favor de la igualtat de les dones en la festa.

*.- novembre 2005 proposem fer una unitat didàctica al Centre de Formació i Recursos del Professorat (CEFIRE), proposta que està duent-se a terme en aquest moment.

*.- març 2006 hem celebrat la 2ª Jornada sobre la Dona en la Festa, una reflexió antropològica i sociològica, amb el testimoni de dones pioneres als seus pobles en participar en igualtat.


http://www.fonevol.net/


2006-04


Otros textos

Temas :
Discriminación
Estado Español :
Valencia

Quizás también te interese

Las asociaciones de mujeres se reúnen con los grupos parlamentarios para la elaboración de la futura Ley de Dependencia

Las organizaciones han iniciado contactos con los grupos parlamentarios (...)


Manifiesto del 8 de marzo TODAS LAS MUJERES TODOS LOS DERECHOS. Lesbianas, ciudadanas en igualdad

TODAS LAS MUJERES TODOS LOS DERECHOS LESBIANAS, CIUDADANAS EN IGUALDAD En (...)


El precio de la desigualdad

"La igualdad no es sólo un derecho humano, es también una ventaja (...)


Sometidas en el nombre de Dios

Si la mujer es la mitad del cielo, como dicen en China, aquí, en la Tierra, (...)


Discriminación de los estudios de género en España

En muchas ocasiones las Profesoras que nos dedicamos a los Women’s (...)


Al Revés: Isabelle Alonso, fundadora de Chiennes de Garde, publica una novela "azul"

Esta innovadora ficción en contra del sexismo imperante, tiene, por encima (...)


"La igualdad o es completa o no es igual". Madrid sabado 12.00. Monumento a la constitución

"La igualdad es completa o no es igualdad" afirman los colectivos (...)


1997 - 2014 Mujeres en Red. El periódico feminista
Error...

Error...

No se encuentra el archivo spiplistes_cron