Àngels Martínez i Castells (Direcció)
Editat per la Secretaria de la Dona - CCOO amb el suport de l’Institut Català de les Dones.
Barcelona 2006
Aquest treball s’inscriu en el marc dels estudis sobre els efectes de la globalització en els països desenvolupats i en especial en la seva repercussió de gènere. Creiem que, encara que des de fa temps es parla amb més o menys abast i profunditat dels efectes que la globalització té sobre les persones i l’economia, són massa pocs els que analitzen en concret els impactes específics sobre les dones dels països desenvolupats. En aquest estudi ens proposem valorar una part d’aquest fenomen pel que fa a algunes crisis empresarials i algunes deslocalitzacions que en els darrers temps s’han patit a Catalunya.
Hem volgut donar el màxim protagonisme possible a les dones treballadores afectades per les reconversions de les seves empreses per compensar en la mesura que ens és possible el fet que 1’economia de la globalització tendeix com mai a negar el protagonisme necessari de les persones. Sentim a parlar més que mai de les oscil-lacions de la borsa, de les decisions d’inversió de grans empreses, dels fluxos monetaris, de les taxes d’inflació, dels tipus d’interès i rendibilitat, però sembla que cap d’aquestes variables no està relacionada -i, des d’una òptica democràtica, -fins i tot subordinada- amb el dret de totes les persones en edat i capacitat de treballar a tenir una feina digna i estable, amb el fet que en el seu país hi hagi polítiques actives i efectives de foment de 1’ocupació, amb el cobrament d’un subsidi suficient en cas d’atur i, sobretot, amb unes condicions de vida que permetin el ple desenvolupament de la personalitat i un temps de lleure reparador i culturalment ric. En els darrers mesos s’ha comentat a legislar i s’han fet passos importants per a la igualtat entre homes i dones i 1’harmonització de la vida quotidiana, però els canvis a la realitat suposen una onada de fons de molta més profunditat del que és conscient fins i tot bona part de la societat, que dóna suport a aquestes mesures: el repartiment més just dels treballs i els temps de vida s’han d’acompanyar del reconeixent i la recuperació per a la visibilitat de les tasques no mercantilitzades, amb una distribució més ètica i equitativa de les activitats de la llar entre tots els que hi conviuen.
Es hora de prendre clarament partit per la igualtat, en tots els terrenys: econòmic, social i polític. I aquesta igualtat té, a mes, un fort contingut ètic: tothom té el dret i el deure de tenir un treball que li permeti guanyar-se la vida i tothom té 1’obligació de tenir cura de si mateix, si en té capacitat i les forces i 1’edat li ho permeten. Això implica un nou contracte social en el qual les persones i les seves necessitats ocupin el centre del debat, i no girin ni les polítiques ni els éssers humans entorn de 1’eufemisme "mercat", que no es altra cosa que el sistema econòmic dels nostres dies.
Davant de la urgència per a un repartiment mes equitatiu, la globalització -que presenta aspectes contradictoris i a voltes fins i tot paradoxals, com ens recorda Lourdes Benería (2005)- en línies generals ha empitjorat la distribució de la renda entre totes les persones en funció del seu estrat i classe social, però també entre homes i dones fins al punt que ja és reconeguda i acceptada com un fet característic contemporani de les grans ciutats el que es coneix com "feminització de la pobresa". I no només es consolida en la majoria de països la duplicació de la doble jornada per a les dones que intenten fer compatible el treball remunerat i el no remunerat, sinó que, entenent la necessitat de 1’exercici social de ciutadanes, podem parlar fins i tot de jornada triple per a aquelles dones que no renuncien a cap de les seves facetes personals, socials, sindicals i polítiques pel fet de ser ésser humà, treballadora i ciutadana.
Sota la coartada de la globalització, s’ha tornat un fet comú que els salaris mes baixos de cada país els cobrin les dones que treballen en aquests països, i els salaris mes baixos del món els cobrin les dones dels països mes pobres, per no parlar de les penoses condicions laborals de les empreses, i en especial de les que, molt atentes als designis de la globalització, produeixen exclusivament per exportar des de les zones franques dels països aixafats pel deute, i sense normatives laborals ni drets sindicals de cap mena. En aquest sentit, i perquè els hem tingut presents a 1’hora de redactar el treball, val la pena recordar el magnífic treball fet per Lourdes Benería sobre 1’empresa Smith Corona, però també el de María Martínez sobre 1’empresa Inditex. L’ideari polític neoliberal dóna suport a "1’estat de mínims" que retalla ocupació en el sector públic, privatitza empreses i serveis, amenaça la sanitat i 1’ensenvament públics i de dualitat, i totes aquestes restrictives tenen també un impacte diferenciat per gènere. La disminució de l’ocupació del sector públic afecta proporcionalment més les dones, ja que és el sector en què es registren taxes més iguals d’activitat remunerada entre homes i dones, i menys
diferències salarials. I la dificultat per trobar una nova ocupació també es superior en el cas de les dones, especialment a partir d’una determinada edat. De forma simultània, les polítiques que mes retalls han sofert en els països industrialitzats que s’han "convertit" al neoliberalisme han estat precisament les que es poden qualificar "d’amigues de les dones", com els serveis públics en establiments pre-escolars, atenció als infants i cura de les persones grans.
Igualment, les restriccions i congelacions salarials, malgrat que han afectat tota 1a població assalariada, han representat per a moltes dones un increment important del treball domèstic quan han volgut mantenir la qualitat de vida dels membres de la llar invertint mes temps en la transformació de productes menys elaborats i, per tant, de preu mes baix. Les pautes de restricció del consum ,derivades de la disminució del poder adquisitiu afecten principalment les mateixes dones que administren les compres i asseguren 1’alimentació de la resta de persones -fills i filles, company, etc.- amb qui conviuen, restringeixen el seu temps i contribueixen a desanimar-les per entrar en el mercat de treball remunerat, especialment a temps complet. E1 fet que la dona acudeixi a treballs parcials -en general, poc qualificats- com a complement de la renda familiar subordina implícitament o explícitament el seu son, condiciona el seu treball fora de la llar a "contingències" econòmiques al marge de la seva pròpia llibertat o voluntat de treballar o no fora de casa, i la condemna a la dependència econòmica, ja que la remuneració habitual dels treballs parcials està força per sota del que cal per portar una vida independent, especialment si s’ha de tenir, a mes, cura d’un o mes fills o filles.
Es en tot aquest context general que ens ha semblat especialment interessant la realització d’aquest estudi. Els tancaments d’empreses es deuen a diversos motius, des de la manca d’innovació i inversió en projectes empresarials ja madurs i que cauen en l’obsolescència fins a estratègies de guany empresarial per les facilitats en el moviment de capitals, la competència que poden fer institucions especialment interessades a rebre inversions de capital estranger fins a la transnacionalització de les produccions i la reorganització dels processos productius en 1’espai. Les conseqüències sobre la població afectada no son neutres des del punt de vista de gènere: ni pel que fa a possibilitats de recol.locació, ni per 1’accés a les ajudes, en especial a determinats subsidis, entre molts altres elements que cal considerar, com són les diferents cultures del treball assalariat, les responsabilitats de cura assumides per les dones i els menors sous i/o contractes precaris que poden desanimar les dones assalariades a sortir de l’atur.
Mentre les empreses practiquen 1’estratégia de 1’aranya -com ens recorda Sami Naïr (2003)-, vivim en un sistema mundial imperial oligopolistic, 1’hegemonia del qual està en mans de les multinacionals, les organitzacions internacionals i els governs mes poderosos. La conjunció dels interessos de les forces econòmiques i polítiques, que de vegades es coherent i d’altres no, converteix el seu imperi en un sistema, encara que no es tracta de cap sistema institucionalitzat: no té ni institucions polítiques, ni moneda, ni justícia, ni ciutadania... Es a dir, es tracta d’un sistema "informal", fonamentat en "la contínua expansió dels mecanismes del lliure comerç. Segons el mateix autor, el sistema-món mercantil es el dominant perquè les multinacionals i les organitzacions internacionals (OMC, FMI, BM, etc.) actuín com a vectors "d’imperialització" i perquè ’economia predomini sobre la política.
Segurament bona part de les argumentacions contra els tancaments d’empreses s’expliquen pe que ens diu Naïr: El núcleo incandescente del sistema-mundo mercantil está, pues, constituido por la expansión, hasta el momento incontrolada, de la actividad de las multinacionales. Son sus estrategias, sus intereses y, más fundamental aún, las formas institucionales que éstas necesitan, lo que se impone a escala mundial. (...) Las multinacionales se adaptan a las condiciones económicas vigentes en los espacios de los que se apoderan, llegan a acuerdos con los estados cuando no pueden someterlos de inmediato, se sirven de ellos para hacer competir los modelos sociales, e impulsan la creación de espacios regionales unificados con el fin de racionalizar los métodos de gestión y maximizar sus beneficios. Tienen una necesidad imperiosa de la libre circulación de capitales, bienes y mercancías, con la excepción, dicho sea de paso, de la fuerza de trabajo, ya que esto pondría en peligro el dumping social y las deslocalizaciones, cuyo objetivo se reduce a que siempre disminuyan los salarios...”
En primer lloc, caldria recordar que en la perversa estratègia de la deslocalització res no es immutable, i que tots els governs que comparteixen pensament econòmic únic i neoliberal poden competir entre si i intentar convertir els territoris en pistes d’aterratge de les multinacionals, en una subhasta immoral de subsidis i desgravacions.
Així va actuar el govern de CiU en uns moments en què Catalunya podia ser especialment atractiva quan l’Estat espanyol era un mercat en clares vies d’expansió i sobre tot abans de l’entrada a la Unió Europea. En aquells moments, les multinacionals japoneses i coreanes, per exemple, preferien invertir en països candidats per tenir un peu a dins del substanciós mercat quan l’entrada es fes efectiva, però quan encara les condicions laborals, salarials i impositives els eren de fet, una pista d’aterratge pot servir també per enlairar el vol cap a noves localitzacions mes prometedores, sobretot quan en un estat es doctrina que "la millor política industrial es la que no existeix", i la Unió Europea vigila la "competència" penalitzant les subvencions a la indústria, i noves localitzacions semblen mes adequades en les noves estratègies de desenvolupament regional.
En segon lloc, i de manera més planera encara, qualsevol manual de comptabilitat ens ajuda a entendre la formació del preu descomponent-lo en costos, sous, amortitzacions, impostos i beneficis nets. L’estratègia de 1’aranya consisteix també a atrapar en la seva xarxa els perceptors dels sous i dels impostos (treballadors i treballadores i hisendes publiques) per fer créixer més i més la part dels beneficis nets. A mes, les permissives polítiques comptables sobre les amortitzacions permeten que les inversions -en especial les poc intensives en capital- madurin amb molta mes rapidesa i afavoreixin la disponibilitat per a la cacera de noves subvencions, especulacions i sous sense plusos ni antiguitats. Una plantilla mes jove, suposadament més dòcil, es més rendible per a produccions d’escassa tecnologia.
D’això se’n diu maximització del benefici privat, que carrega, en canvi, la societat en el seu conjunt -menys l’empresa trànsfuga, que desapareix del territori- amb els costos externs de 1<1 pèrdua de llocs de treball i de la desestructuració industrial i de serveis, c3uan no s’han malmès també les condicions del medi. No es tracti de cap fenomen nou. Acompanya la llei de 1’oferta i la demanda, que, juntament amb la maximització del benefici, es el resum de les taules de la llei per a les empreses.
I fent encara un pas més enllà, el resultat de tot plegat ens 1’explica Lourdes Benería (2005) amb aquestes paraules concloents: Un dels dilemes als quals, actualment, ha de fer front la humanitat té a veure amb les contradiccions entre els principis democràtics, per una banda, i la creixent concentració de la riquesa i el poder, per a’altra; és a dir, entre la democràcia política i l’económica. Els mercats no regulats repeteixen la història: fomenten la cobdícia, la corrupció, l’explotació, la inseguretat i la pobresa al bell mig de l’abundància.”
Com es podrà veure en aquest estudi, la problemàtica del creixement econòmic a Catalunya dóna la raó a les paraules de Lourdes Benería perquè, més enllà de les condicions laborals i 1’impacte desigual per a les dones, colpeja les condicions d’igualtat entre persones i afecta el punt d’equilibri de la vida democràtica.
Volem emmarcar el nostre treball en l’exigència d’una política industrial per a Catalunya i per a 1’Estat. A les recents mesures aprovades en la reforma fiscal, que considerem regressiva, s’hi sumen la tolerància mes antiga de mercats negres de treball i pèrdua de drets laborals i sindicals. A tot això hi afegim la manca de polítiques de discriminació fortament positiva, les declaracions d’intencions i directrius mes o menys llunyanes, que no acaben de concretar-se, sobre la igualtat i el poc èxit de les mesures per a la conciliació de la vida familiar i la professional -segurament perquè caldria un replantejament molt mes a fons d’allò que significa la paraula "conciliació" i el seu biaix de gènere.
Com comentàvem aquest juliol passat a 1’escola de gènere, organitzada per la Secretaria de 1a Dona, des dels anys seixanta del segle passat s’està analitzant i demostrant que les polítiques publiques tenen un impacte de gènere diferenciat. Malgrat que 1’economia establerta defensa la neutralitat tant de les teories com de les seves aplicacions a la realitat, es ja un fet demostrat la seva no neutralitat en els dos camps (teoria i pràctica), i aquest biaix no sols es refereix a la innegable qüestió de classe, sinó també -i pel que ens interessa en la sessió de treball a la qual faig referència, però també en aquest treball- al seu impacte sobre les dones.
ÍNDEX
Presentació
Agraiments
Introducció
Metodologia
Capítol I. La visió dels comités d’empresa i de les persones que han donat assessorament económic o legal
Les dones en el sector textil
Les dones en les químiques
El sector de 1’alimentació
El sector de 1’automoció
El sector del metall (línia blanca)
Capítol II. Sessió oberta de treball: la riquesa del treball multidisciplinar i col.lectiu
Despostes i comentaris de les persones assistents
Intervenció de les persones expertes
Comentaris a les intervencions
Capítol III. El que ens diuen les enquestes
Sobre la situació personal
Sobre la seva vida laboral
A manera de diari de temps
Abans de la crisi
Després de la crisi
Canvis experimentats en el tipus de contacte
Nivell d’ingressos, igualtat de sous, autonomia económica
Les conseqüències de la crisi
Paper de l’empresa a la comarca
Importáncia de l’’empresa per a les dones
La distancia treball-llar
Motius objectius i subjectius per estar a l’atur
Assetjament laboral, sexual i violencia de genere
Repercussions de la crisi en la salut i en la vida personal
Vida sindical
Capítol IV. Análisi concreta de les conseqüéncies per a les dones a l’atur
La participació de les dones en la població activa de Catalunva
Análisi concreta a de les conseqüéncies per a les dones que estan a 1’atur
Capítol V. Consideracions finals
En relació amb la divisió del treball per motius de genere
En relació amb la formació i l’atur
En relació amb els sous
En relació amb la salut, l’assetjament i la violencia
En relacicí amb el sindicat
Capítol VI. Línies de treball que proposem
Polítiques laborals concretes que des d’una visió de genere ajudin
a combatre 1’ocupació precária
Polítiques publiques que ajudin a internalitzar els costos socials
Polítiques del mercat de treball que ajudin a una menor rotació en els llocs de treball
Polítiques d’immigració fortament positives per a les dones
Una implicació mes clara i directa dels ajuntaments en les crisis del seu territori, amb actuacions que tinguin en compte el biaix de genere
En relació amb les empreses de recol-locació (outplacenent)
Creació d’ocupació pública en serveis d’atenció a les persones
Formació
Autoocupació
Horaris
Salaris
Un nou impost contra tancaments
Disposar d’ajuda psicológica
Prejubilacions
Reclamar la interdisciplinarietat en els estudis de gènere, també en els que es facin des del sindicat.
Demostrar que són artificials les muralles entre l’esfera privada i la pública, entre els treballs assalariats i els de cura, de relació, etc.
Bibliografía
El discurso de los derechos de las mujeres también ha estado dentro de las (...)
La Web Prespuesto y Género ofrece información y documentos de trabajo para (...)
“Es una agenda que a penas empieza a ser consensuada entre líderes políticos (...)
Es un desafío poder elevar planteamientos que en el marco de estas (...)
“Todo el mundo dice que los Tratados de Libre Comercio (TLC) tendrá (...)
Blog creado para visibilizar la protesta de las mujeres de Costa Rica. (...)
Aminata Traoré y los cinco ’NO’ de África. Esta mujer de 56 años, ex ministra (...)